dimecres, 8 de juny del 2011

b)  Paper del moderador en el fil de conversa. Intervenció, intencions, accions i utilitat. (Exemples).


En aquest fil de conversa sobre el llibre de text des de la relació CTS, el paper del moderador s’ha limitat a la intervenció en el primer moment del debat per donar les pautes sobre què reflexionar i argumentar.
Aquestes pautes han estat: Responeu a aquest missatge o a algú dels següents del fil per seguir aquesta discussió segons el vostre bàndol. Els llibres de text i el seu paper ha canviat molt en els darrers tres o quatre anys: cooperatives de llibres, eliminació de llibres... en qualsevol cas... les editorials encara tenen poder? Són ara els professors els que trien els continguts? Com? Qui ho fa? Qui ho ha de fer? Argumenteu.
Amb aquesta intervenció, la seva intenció era guiar el debat, provocar en nosaltres la participación en el debat i ser d’utilitat per properes intervencions. No hi hagut cap missatge de moderació, cap missatge recomenat per a tothom ni cap nota de moderació ciclable amb comentaris, suggerimentes o alertes sobre el contingut o la forma de l’aportació. Només una bola blava com a marca d’inici del fil de conversa. Això ha estat potser perquè el debat ha tingut poques intervencions i no hi hagut cap d’aquestes que hagi estat digne de cap menció especial.

PAC 2.2. APROFUNDIMENT EN L'ARGUMENTACIÓ

a)  Conclusions sobre la interacció i la construcció de coneixement en el fil d’argumentacions. Construcció de coneixement compartit. Atac de premisses o tesis d’argumentacions precedents. ( Segons model de Toulmin i Cmap).


Des de les posicions defensades pels participants en el debat, es pot afirmar que s’ha construït un coneixement compartit perquè hi ha hagut una interacció entre els mateixos, argumentant en la mateixa línea i sobre els mateixos plantejaments. Això ha estat possible gràcies a l’aplicació de les eines donades i al seguiment del model de construcció de coneixements compartits.
Considero que aquesta activitat m’ha servit per comprovar la cohesió del debat així com la construcció de coneixement que s’ha dut a terme. El fet d’haver de seleccionar un fil argumentatiu adequat i posteriorment analitzar les argumentacions, m’ha permès identificar les seves relacions. Així mateix, el fet d’haver pogut realitzar un A-map amb les intervencions triades és un signe de l’existència d’una línea argumentativa i construcció del coneixement.
Els resultats obtinguts en aquest fil de debat sobre el llibre de text des de la relació CTS mostren la concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge, ja que l’aprenentatge esdevingut ha estat fruit d’un procés de construcció conjunta entre els alumnes que hem anat  interactuant entorn d’uns continguts concrets, establerts i organitzats. Aquesta manera d’interactuar i construir el coneixement mitjançant els recursos tecnològics ha incrementat la interacció entre alumnat i professor i entre alumnes, permetent l’adquisició compartida de coneixement.
La participación en aquest fil de debat no ha estat molta, tal vegada perl gran nombre de fils oberts que hi havia. Així i tot considero molt interessants les aportacions realitzades, ja que han anat incloent reflexions noves que han anat ampliant les idees exposades, donant forma a les idees que fianalment apareixen en forma de premisses o conclusions.
Encara que aquest fil de debat sobre el llibre de text no ha estat massiu, considero important el fet de que s’ha centrat en unes idees concretes, i, en base en aquestes idees ha defensat les diferents postures ( postura tecnodeterminista i postura sociodeterminista). En la defensa d’aquestes postures, hi ha hagut atac de premisses i de tesis d’argumentacions precedents. Tot això ha ajudat a la reflexió i ha facilitat l’aprenentatge d’una manera cooperativa.

MAPA ARGUMENTATIU O A-MAP

dissabte, 23 d’abril del 2011

MAPA CONCEPTUAL

Si observem el mapa conceptual sobre els aspectes més importants de la PAC1 i el mapa conceptual de l’avaluació inicial que vénen a continuació s’observen notables diferències.
Per una banda, la representació gràfica de l’avaluació inicial no només és més senzilla sinó que les relacions que s’estableixen entre els conceptes fonamentals són errònies.
Per altra banda, el mapa conceptual de síntesi, després de tota la realització de les lectures i els debats, es basa especialment en dos conceptes fonamentals: la relació CTS tradicional i actual i la Tecnologia Educativa. Tots dos conceptes són fonamentals en l’assignatura, ocupen un lloc important en la representació gràfica i també s’han treballat en el Debat.


Mapa de conceptes de l'avaluació inicial


Mapa de conceptes de síntesi 

divendres, 22 d’abril del 2011

PAC 1.3. INFORME DE SÍNTESI

 

INFORME DE SÍNTESI


Aquesta activitat planteja la síntesi i representació en forma de mapa conceptual dels continguts més importants treballats fins ara a l’assignatura Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l’Educació. Les fonts de coneixement són l’experìència pròpia, l’article de Domènech i Tirado de “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia”, el mòdul de Julio Cabero: “Educació i tecnologia: fonaments teòrics” i el Debat realitzat en torn a la relació CTS.
El mapa de conceptes representa els elements i relacions més importants al voltant de l’àmbit, abast, evolució i fonamentació de la Tecnologia Educativa.

El que he assimilat després de les lectures és que la societat actual, anomenada Societat de la Informació o Societat de la Comunicació, té un progrés socieconòmic que depèn en gran part de les innovacions tecnocientífiques, i que té com a finalitat la producció contínua de coneixement.

Per una banda, si abans les relacions que s’establien entre la Societat, la Tecnologia i la Ciència partien de la base de que es tractaven de tres entitats separades, en l’actualitat passen a formar una totalitat que s’ha de tractar holísticament per entendre la realitat.
La Tecnologia no és només un coneixement pràctic que aplica els coneixements teòrics de la Ciència, sinó que de vegades la Ciència s’aplica a la Tecnologia i de vegades és la Tecnologia la que s’aplica a la Ciència. La Societat abans era exclosa de la Ciència, però en l’actualitat, passa a formar part i es considera la Ciència com un producte de la Societat. La Tecnologia deixa de tenir una relació totalment dependent o independent de la Societat, segons plantegi el sociodeterminisme o tecnodeterminisme, per passar a tenir a interacció i un intercanvi mutus.
Un altra aspecte important de la relació entre Tecnologia i Societat és el defensat per la perspectiva del teixit sense costures, que explica que les innovacions tecnològiques tenen èxit si tenen en compte no només els aspectes tècnics sinó també els contexts social, econòmic, polític i ideològic.
La corrent del moviment CTS defensa una concepció humanística i sociològica enfront de la Tecnologia. Si tenim en compte el component ideològic de la tecnologia, podrem aportar reflexió, diàleg i l’aspecte social que desenvolupen les Noves Tecnologies.

Pel altra banda, la Tecnologia Educativa, és aquella disciplina pedagògica que tracta l’estudi de la incorporació de les TIC a l’Educació. La Tecnologia Educativa té com a objectiu el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de mitjans a l’ensenyament. Ha de tenir en compte el context sociocultural de les situacions mediates d’aprenentatge.
Les TIC, segons la concepció constructivista dels processos d’ensenyament i aprenentatge, són eines molt útils per potenciar l’aprenentatge significatiu. Activitats com el modelatge, la resolució de problemes o l’argumentació, són activitats de construcció del coneixement que poden rebre el suport efectiu de la tecnologia per a potenciar aprenentatges significatius. Les TIC s’apliquen a l’Educació als àmbits tant formal com no formal o informal. Gràcies a les TIC es propicia el desenvolupament d’habilitats cognitives i valors en un context determinat, facilitant i estimulant la intervenció mediata sobre la realitat, la captació i la comprensió de la informació i la creació d’entorns diferenciats que afavoreixen els aprenentatges i el desenvolupament d’habilitats cognitives en els subjectes.

L’aprenentatge significatiu és comprensiu, actiu i col·laboratiu. Es construeix a través de l’experiència i es realitza en contextos realistes i amb tasques autèntiques. L’alumne aprèn quan es capaç de transformar la informació o la realitat en un procés en que la interacció social que el subjecte desenvolupa té un paper significatiu. D’aquesta manera, l’ensenyament és un procés d’ajuda a l’activitat constructiva que ha de realitzar cada persona a través de la interacció i la mediació social.

Pel que fa al Debat, m’ha servit especialment per aclarir conceptes i per eliminar alguns mites sobre les TIC en la Societat de la Informació. Un dels mites és el de la neutralitat de les TIC. Però qualsevol tecnologia no sol trasllada informació sinó que transfereix els valors de la cultura que les ha desenvolupada. Un altre mite és el de les ampliacions a més persones i més accés. Però la possibilitat de donar informació a un nombre més gran de persones i a majors contextos no és un criteri de qualitat educativa.
També a través del Debat he reflexionat sobre la importància de realitzar un bon ús de les noves tecnologies i sobre el paper de les TIC en l’aprenentatge.
Per una banda, he fet les següents argumentacions i hipòtesis. Les noves tecnologies són una eina molt potent perquè l’alumne pugui realitzar un aprenentatge significatiu, ja que ens permeten treballar de diferents maneres els continguts curriculars. Defenso l’ús d’altres eines i recursos alternatius al llibre de text, que suposin una elaboració pròpia adaptada a les necessitats i interessos concrets dels nostres alumnes. Els alumnes poden utilitzar les noves tecnologies per apropar-se al currículum d’una manera més pràctica, amb diferents tipus de continguts ( auditives, visuals, textuals, audiovisuals, jocs…) i d’una manera molt propera a l’acció, la qual cosa ens facilita l’aprenentatge significatiu. 
Per altra banda, m’ha sorprès el que assenyala Jonassen: Mentre els educadors no es posin d’acord en el fet que s’hauria de modificar la naturalesa de l’aprenentatge en l’educació, probablement la tecnologia no hi tindrà cap efecte.

SÍNTESI DEL DEBAT

SÍNTESI DEL DEBAT



En aquest debat he defensat la postura tecnodeterminista, la qual cosa en un principi no m’ha costat, encara que sí que és cert que em venien al cap algunes argumentacions en contra de la meva postura, que moltes companyes han fet servir per defensar la postura sociodeterminista.

Algunes de les idees que més he adaptat a la meva manera de veure la pràctica educativa amb les TIC són la manca de neutralitat de les TIC, la forta influència mútua entre societat i tecnologia, la importància de fer un bon ús de les noves tecnologies a les escoles i la importància de les TIC per l’aprenentatge significatiu.

He exposat les meves intervencions amb la màxima claredat possible. He seguit el bàndol tecnodeterminista, exposant conceptes segons aquesta perspectiva, argumentant i contraargumentant. Les meves intervencions han respectat les propostes de discussió i els materials facilitats pel professor. He seguit el fil d’altres intervencions amb coherència i interactuant amb altres companys. He aprofundit en els temes que es proposaven segons els meus coneixements i altres recursos que he trobat a l’abast.

Pel que fa a les intervencions he fet quatre, una de síntesi i tres intervencions més a dues carpetes diferents, segons els meus interessos. He participat a la carpeta Relació CTS ( Fil determinismes) i a la carpeta CT Escola ( Fil sobre transmissió de coneixement/Aprendre fent i Fil sobre TIC i currículum, llibres de text des de CTS).

Com a companya que destacaria per la seva bona participació seria la Lídia Yesares Domínguez, especialment pels continguts coherents i elaborats en les seves respostes.

CONCLUSIONS

CONCLUSIONS


Des de l’avaluació inicial realitzada, fins a la participació en el debat i la lectura de l’article i el mòdul, ha hagut un treball important en torn als conceptes més essencials relacionats amb les TIC. En aquest procés de treball he anat construint el coneixement, partint dels coneixements previs per després anar incorporant nous conceptes i a la vegada, treballar-los amb diferents activitats d’aplicació, com és el Debat, on s’ha creat una autèntica comunitat d’aprenentatge o el mapa de conceptes, establint relacions entre els conceptes més importants treballats.

Pel que fa a l’avaluació inicial ja vaig valorar com a fet important el tenir en compte els coneixements previs dels alumnes per després poder reprendre’ls i argumentar si hi ha hagut o no un canvi conceptual, és a dir, si hi ha hagut una ampliació o increment de conceptes, una complexificació o una reestructuració o reorganització de conceptes.
En el meu cas, hi ha hagut un canvi conceptual, especialment en la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat i també una ampliació de conceptes respecte a l’àmbit de la Tecnologia Educativa. En la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat, vaig partir d’uns coneixements molt bàsics i erronis sobre les relacions que s’establien entre ells, per després, a través de les lectures i del Debat, adquirir uns conceptes adequats, clars i ampliats.
El Debat m’ha servit especialment per aclarir conceptes i per eliminar alguns mites sobre les TIC en la Societat de la Informació.
Vull concloure aquest informe amb la reflexió de Jonassen: Mentre els educadors no es posin d’acord en el fet que s’hauria de modificar la naturalesa de l’aprenentatge en l’educació, probablement la tecnologia no hi tindrà cap efecte.