Aquesta activitat planteja la síntesi i representació en forma de mapa conceptual dels continguts més importants treballats fins ara a l’assignatura Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l’Educació. Les fonts de coneixement són l’experìència pròpia, l’article de Domènech i Tirado de “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia”, el mòdul de Julio Cabero: “Educació i tecnologia: fonaments teòrics” i el Debat realitzat en torn a la relació CTS. El mapa de conceptes representa els elements i relacions més importants al voltant de l’àmbit, abast, evolució i fonamentació de la Tecnologia Educativa.
El que he assimilat després de les lectures és que la societat actual, anomenada Societat de la Informació o Societat de la Comunicació, té un progrés socieconòmic que depèn en gran part de les innovacions tecnocientífiques, i que té com a finalitat la producció contínua de coneixement.
Per una banda, si abans les relacions que s’establien entre la Societat, la Tecnologia i la Ciència partien de la base de que es tractaven de tres entitats separades, en l’actualitat passen a formar una totalitat que s’ha de tractar holísticament per entendre la realitat. La Tecnologia no és només un coneixement pràctic que aplica els coneixements teòrics de la Ciència, sinó que de vegades la Ciència s’aplica a la Tecnologia i de vegades és la Tecnologia la que s’aplica a la Ciència. La Societat abans era exclosa de la Ciència, però en l’actualitat, passa a formar part i es considera la Ciència com un producte de la Societat. La Tecnologia deixa de tenir una relació totalment dependent o independent de la Societat, segons plantegi el sociodeterminisme o tecnodeterminisme, per passar a tenir a interacció i un intercanvi mutus. Un altra aspecte important de la relació entre Tecnologia i Societat és el defensat per la perspectiva del teixit sense costures, que explica que les innovacions tecnològiques tenen èxit si tenen en compte no només els aspectes tècnics sinó també els contexts social, econòmic, polític i ideològic.
La corrent del moviment CTS defensa una concepció humanística i sociològica enfront de la Tecnologia. Si tenim en compte el component ideològic de la tecnologia, podrem aportar reflexió, diàleg i l’aspecte social que desenvolupen les Noves Tecnologies.
Pel altra banda, la Tecnologia Educativa, és aquella disciplina pedagògica que tracta l’estudi de la incorporació de les TIC a l’Educació. La Tecnologia Educativa té com a objectiu el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de mitjans a l’ensenyament. Ha de tenir en compte el context sociocultural de les situacions mediates d’aprenentatge. Les TIC, segons la concepció constructivista dels processos d’ensenyament i aprenentatge, són eines molt útils per potenciar l’aprenentatge significatiu. Activitats com el modelatge, la resolució de problemes o l’argumentació, són activitats de construcció del coneixement que poden rebre el suport efectiu de la tecnologia per a potenciar aprenentatges significatius. Les TIC s’apliquen a l’Educació als àmbits tant formal com no formal o informal. Gràcies a les TIC es propicia el desenvolupament d’habilitats cognitives i valors en un context determinat, facilitant i estimulant la intervenció mediata sobre la realitat, la captació i la comprensió de la informació i la creació d’entorns diferenciats que afavoreixen els aprenentatges i el desenvolupament d’habilitats cognitives en els subjectes.
L’aprenentatge significatiu és comprensiu, actiu i col·laboratiu. Es construeix a través de l’experiència i es realitza en contextos realistes i amb tasques autèntiques. L’alumne aprèn quan es capaç de transformar la informació o la realitat en un procés en que la interacció social que el subjecte desenvolupa té un paper significatiu. D’aquesta manera, l’ensenyament és un procés d’ajuda a l’activitat constructiva que ha de realitzar cada persona a través de la interacció i la mediació social.
Pel que fa al Debat, m’ha servit especialment per aclarir conceptes i per eliminar alguns mites sobre les TIC en la Societat de la Informació. Un dels mites és el de la neutralitat de les TIC. Però qualsevol tecnologia no sol trasllada informació sinó que transfereix els valors de la cultura que les ha desenvolupada. Un altre mite és el de les ampliacions a més persones i més accés. Però la possibilitat de donar informació a un nombre més gran de persones i a majors contextos no és un criteri de qualitat educativa. També a través del Debat he reflexionat sobre la importància de realitzar un bon ús de les noves tecnologies i sobre el paper de les TIC en l’aprenentatge.
Per una banda, he fet les següents argumentacions i hipòtesis. Les noves tecnologies són una eina molt potent perquè l’alumne pugui realitzar un aprenentatge significatiu, ja que ens permeten treballar de diferents maneres els continguts curriculars. Defenso l’ús d’altres eines i recursos alternatius al llibre de text, que suposin una elaboració pròpia adaptada a les necessitats i interessos concrets dels nostres alumnes. Els alumnes poden utilitzar les noves tecnologies per apropar-se al currículum d’una manera més pràctica, amb diferents tipus de continguts ( auditives, visuals, textuals, audiovisuals, jocs…) i d’una manera molt propera a l’acció, la qual cosa ens facilita l’aprenentatge significatiu.
Per altra banda, m’ha sorprès el que assenyala Jonassen: Mentre els educadors no es posin d’acord en el fet que s’hauria de modificar la naturalesa de l’aprenentatge en l’educació, probablement la tecnologia no hi tindrà cap efecte.
